■ correu

Partició sil·làbica: cor_reu
Etimologia: del fr. ant. corlieu ‘missatger’ (literalment ‘corre llocs’), alterat en correu per influx de córrer 1a font: 1196
    masculí
    1. història Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc., d’un lloc a un altre.
    2. Vehicle de transport públic que transporta normalment la correspondència i altres objectes tramesos pel servei de correus. Tren correu. Vapor correu. El correu arriba a l’estació.
    1. [generalment en pl] Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.
    2. a correu seguit (o pel primer correu) locució adverbial Aplicat a la manera de contestar una carta, el mateix dia en què hom la rep.
    3. casa de correus Oficina principal del servei de correus d’una població.
    4. cos de correus Cos de funcionaris de correus.
    5. per correu Mitjançant el servei de correus.
  3. Conjunt de cartes, etc., que hom expedeix, transporta o rep per correu.
  4. Senyal precursor; pròdrom.
  5. correu brossa informàtica i telecomunicacions Conjunt de missatges electrònics inoportuns, generalment de caràcter publicitari i sense interès per al receptor, que s’envien indiscriminadament a un gran nombre d’internautes.
  6. correu electrònic [abreviatura c/e] informàtica Sistema d’enviament i recepció de missatges entre dos o més usuaris per mitjà d’una xarxa informàtica.