corregir

Accessory
Etimologia: del ll. corrigĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Emmenar a la regla (allò que se’n separa), purgar dels defectes i dels errors. Corregir el tema d’un alumne. Corregir un càlcul equivocat. Corregir un defecte d’un vestit.
  2. transitiu Emmenar a la mesura, adaptar (una substància) a la finalitat que hom li vol donar, modificant-ne alguna de les qualitats. Corregir un àcid.
    1. transitiu Advertir, renyar, castigar, per emmenar a la regla (aquell que se’n separa). El pare ha de corregir els fills. Has de corregir-lo d’aquest vici.
    2. pronominal S’ha de corregir molt, si vol arribar a ésser un bon atleta.
  3. transitiu indústria tèxtil Passar sovint la moleta per damunt el corró que es grava.