■ corrector | correctora

Etimologia: del ll. corrector, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. masculí i femení
    1. Persona que corregeix.
    2. Persona que es dedica professionalment a la correcció. Corrector d’estil. Corrector de proves.
    3. catolicisme Superior d’un convent de l’orde dels mínims.
  2. masculí automàtica, automació Dispositiu que hom introdueix en un sistema de control retroactiu per tal de compensar-ne la inestabilitat o millorar-ne el transitori; és anomenat també regulador, controlador o equalitzador.
  3. masculí electrònica Circuit destinat a modificar la corba de resposta d’un aparell o un dispositiu en funció de la freqüència.
  4. masculí oficis manuals Pinzell, llapis, etc., correctius. Corrector líquid.