■ cordar

Etimologia: de corda 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Cloure l’obertura d’una peça de vestir fent passar els botons pels traus, els gafets per les bagues, etc. Corda-li el sobretot.
    2. pronominal Cordar-se els pantalons, l’armilla.
    3. transitiu Fer passar el botó pel trau, el gafet per la baga, etc. Cordar els botons, els gafets.
  2. transitiu Torçar cànem, cotó, etc., formant corda. Cordar la boga per a fer un seient.
  3. transitiu
    1. Posar les cordes a certs instruments. Cordar una raqueta.
    2. Embogar. Cordar una cadira.