■ corbat
| | corbada

Etimologia: de corbar
    adjectiu
  1. Que té forma corba. Nas corbat. Bec corbat cap avall.
  2. heràldica
    1. Dit de la partició o la repartició amb les línies corbades. Escut calçat corbat.
    2. corbat amunt (o avall) Dit d’una faixa, una banda o una barra torçades cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.