■ corbar

Etimologia: de corb2 1a font: 1575, DPou.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer corba (una cosa). Corbar una barra de ferro. Corbar una branca.
    2. corbar el cos (o l’esquena) figuradament Ajupir-se, humiliar-se.
  2. pronominal Esdevenir corb. Corbar-se una branca sota el pes de la fruita.