■ cooperatiu
| | cooperativa

Partició sil·làbica: co_o_pe_ra_tiu
Etimologia: del ll. td. cooperativus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la cooperació.
  2. adjectiu Que coopera.
  3. femení economia Unitat econòmica de producció, de comercialització o de consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis.