■ cooperar

Partició sil·làbica: co_o_pe_rar
Etimologia: del ll. cooperari, íd. 1a font: s. XV
verb intransitiu Prendre part en una obra amb altres. Si no cooperes en els actes preparatius, després no podràs participar en la festa. Va decidir cooperar amb la policia. Els dos equips d’investigadors cooperen. Tots vam cooperar en aquella cerca.