■ convocar

Etimologia: del ll. convocare, íd. 1a font: 1490, Tirant
    verb transitiu
    1. Cridar (algú) a una reunió, a una entrevista, a la celebració de proves, etc. Convocar els membres d’una junta.
    2. per extensió L’assemblea serà convocada el catorze de maig.
    1. Comunicar la data i les condicions per a poder participar en un concurs, en una competició, etc., als candidats. Han convocat els opositors per a dilluns.
    2. per extensió Hi ha convocades oposicions per a professors.