■ convidar

Etimologia: del ll. vg. *convitare, íd., variant del ll. cl. invitare, íd., per influx probablement també del ll. cl. convivium ‘banquet’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Pregar (algú) de prendre part en un àpat, una festa, etc.; invitar. No hi va anar perquè no el van convidar.
  2. Incitar, fer venir gust o desig. Un temps que no convida a sortir.