■ convertir

Etimologia: del ll. convertĕre, íd. 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Transformar (una cosa) en una altra, fer esdevenir diferent. Convertir els altres metalls en or.
    2. transitiu figuradament Convertir l’amor en odi.
    3. pronominal Transformar-se, esdevenir diferent. L’antic camí s’ha convertit en un barranc.
    4. pronominal figuradament L’amor es convertí en odi.
  2. transitiu Destinar a un ús diferent. Convertir una botiga en escola.
  3. transitiu
    1. Invertir o transposar els termes d’una cosa.
    2. lògica Canviar (una proposició) en la seva inversa per transposició del subjecte i del predicat.
    1. transitiu Fer que algú abandoni els seus mals costums o el seu mal comportament. Va saber convertir-lo fent-li veure que el seu comportament era incorrecte.
    2. pronominal Era un taral·lirot, però en casar-se s’ha convertit.
    1. transitiu Fer canviar els sentiments, les opinions, les idees, etc., a algú. A veure si el converteixes a les teves idees.
    2. transitiu especialment Emmenar (algú) a creure i abraçar una altra religió que la que tenia. Durant la seva estada a l’Aràbia el van convertir a l’islam.
    3. transitiu especialment Retornar a la religió en què (algú) havia deixat de creure o de practicar. La convertiren al cristianisme després d’haver professat el budisme.
    4. pronominal S’ha convertit després d’una crisi religiosa.