■ convergir

Etimologia: formació culta analògica, en el ll. td. i modern, sobre la base del ll. vergĕre ‘inclinar-se, dirigir-se’ (cf. divergir i der.) 1a font: 1888, DLab.
    verb intransitiu
    1. Dirigir-se envers un mateix punt dues rectes.
    2. Dirigir-se envers un mateix punt diverses persones o coses que provenen de llocs diferents. En aquesta plaça convergeixen quatre carrers. Dues manifestacions convergiren davant l’ambaixada.
    3. figuradament Dirigir-se envers un objectiu o una finalitat comuns diverses idees, opinions, accions, etc. Tots els nostres esforços convergeixen vers el bé comú.
  2. anàlisi matemàtica Tenir límit.