■ convèncer

Etimologia: del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
  1. transitiu Emmenar (algú), amb arguments, a reconèixer alguna cosa com a vera, a adoptar una opinió, una resolució, etc. El convenceren del seu tort. Convenceu-lo que vingui amb nosaltres. Són raons que convencen.
  2. pronominal Adquirir la seguretat que una cosa és vera. S’ha convençut que és veritat.