■ contrafer

Etimologia: de fer1 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. antigament Contravenir.
    1. Imitar d’una manera il·lícita (l’obra d’un altre). Contrafer un llibre.
    2. Imitar fraudulentament (un objecte que té un caràcter autèntic), falsificar. Contrafer un bitllet de banc.
  3. Estrafer.
  4. contrafer a l’espiritual literatura Substituir el contingut profà d’una obra literària per un altre de sagrat per tal de convertir-la en un text de caire religiós.