contradir

Accessory
Etimologia: del ll. contradicĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb [imper sing 2 contradigues o contradiu]
  1. transitiu Rectificar, algú, el que diu un altre. No el contradiguem.
  2. transitiu Desmentir, algú, el que ha dit un altre. Contradir una afirmació, les declaracions, el testimoniatge, d’algú.
    1. pronominal Dir algú el contrari del que ha dit de primer. Es contradiu ell mateix, perquè avui diu una cosa i demà diu la contrària.
    2. transitiu per extensió Estar en oposició una cosa (amb una altra). Una opinió que contradiu la teva.
    3. pronominal Dues afirmacions que es contradiuen totalment.