■ contradictori | contradictòria

Compareu: contrari
Etimologia: del ll. contradictorius, -a, -um, íd. 1a font: 1401
    adjectiu
  1. Que contradiu. Proposicions contradictòries.
  2. Que implica contradicció. Les seves afirmacions són contradictòries.
  3. lògica
    1. En sentit relatiu, dit de dos termes o de dues proposicions una de les quals és negació de l’altra.
    2. En sentit absolut, dit d’un terme o d’una proposició que presenten una contradicció.
  4. matemàtiques Dit d’una teoria els axiomes de la qual permeten de demostrar un teorema però també la seva negació.