■ context

Etimologia: del ll. contextus, -us, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Conjunt d’idees i de fets continguts en un escrit o en un discurs que permeten de determinar el sentit d’un fragment, una frase o un mot que hi apareixen. Treure una paraula del context.
    2. fonètica, fonologia Conjunt de sons que envolten un fonema.
    3. context lingüístic (o simplement context) lingüística Per oposició a context situacional, conjunt d’elements lingüístics que precedeixen i segueixen un determinat enunciat.
    4. context situacional (o simplement context) lingüística Per oposició a context lingüístic, conjunt d’elements extralingüístics que envolten la producció i la recepció d’un text.
  2. figuradament Conjunt de circumstàncies que envolten i expliquen un esdeveniment, una situació, un individu, etc. Context històric. Context familiar. Context social.