contenir

Accessory
Etimologia: del ll. continēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Tenir, encloure, dins seu (alguna cosa). Aquesta caixa conté llibres i papers. Aquest volum conté “L’Atlàntida” i el “Canigó”. La carta conté consells i exhortacions.
  2. transitiu Constar (d’un nombre determinat de parts). Aquest volum conté quatre-centes pàgines. Dotze conté tres vegades quatre.
    1. transitiu Impedir que (una cosa) surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit. Els soldats contenien la multitud.
    2. pronominal figuradament Retenir-se, reprimir els sentiments, especialment la còlera o l’entusiasme. Encara que estigueu molt enfadats, conteniu-vos. No van saber-se contenir d’alegria i van saltar al camp en acabar el partit.
    3. pronominal figuradament Mantenir-se sense satisfer un desig, una necessitat. L’alegria es contingué.
    4. transitiu figuradament Contenir les passions, l’alegria.