■ contenciós | contenciosa

Partició sil·làbica: con_ten_ci_ós
Etimologia: del ll. contentiosus, -a, -um ‘relatiu a la disputa, a la baralla’ 1a font: 1696, DLac.
    dret
  1. adjectiu Dit de tot el que és susceptible d’ésser posat en discussió davant els jutges.
  2. adjectiu Dit de l’assumpte sotmès a la decisió dels tribunals en forma de litigi, en contraposició als actes governatius i als de jurisdicció voluntària.
  3. masculí Despatx d’una empresa o d’una administració que s’ocupa d’afers litigiosos.
  4. contenciós administratiu dret administratiu Procés, també anomenat recurs, seguit contra els actes i les resolucions definitives de l’administració pública que violen l’ordenament jurídic, desconeixen un dret particular o lesionen un interès jurídicament protegit.
  5. jurisdicció contenciosa administrativa dret administratiu Esfera de competència dels tribunals que coneixen dels procediments seguits contra actes de l’administració pública.