■ contar

Compareu: comptar
Etimologia: del ll. compŭtāre ‘calcular’, que del sentit de ‘enumerar coses’ passà al de ‘enumerar fets, narrar, contar’, amb grafia també diferent de comptar 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Relatar amb detall; narrar. Sempre conta desgràcies. És una cosa llarga de contar.
  2. per analogia Contar una rondalla, un conte. Contar una mentida.
  3. contar per menut (o per peces menudes, o fil per randa, o fil per l’agulla) Contar amb tots els detalls, minuciosament.