constrènyer

Accessory
Etimologia: del ll. constringĕre, íd. 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu [p p constret -a]
  1. Obligar, reduir (algú) a obrar contra la seva voluntat. El van constrènyer a dir que sí. La necessitat el constreny a vendre’s les propietats.
  2. Reprimir, contenir. Refrenar i constrènyer la seva cobejança.
  3. Cloure estrenyent. Constrènyer un tub per la punta.