■ constant

Etimologia: del ll. constans, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que no cessa d’ésser el mateix; ferm, perseverant. Molt constant en l’estudi.
  2. adjectiu No subjecte a canvi. Una quantitat constant.
  3. femení matemàtiques Quantitat que té sempre el mateix valor.
  4. adjectiu geobotànica Dit de les espècies que apareixen en un tant per cent elevat de les mostres o dels inventaris d’una comunitat vegetal determinada.
  5. constant personal psicologia
    1. Tret o peculiaritat persistent en el curs de l’actuació d’una persona.
    2. En els tests d’intel·ligència, relació entre l’edat mental i la cronològica.