■ constància

Partició sil·làbica: cons_tàn_ci_a
Etimologia: del ll. constantia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de constant, fermesa infrangible. Estudiar amb constància. La constància d’una amistat, d’una afecció.
  2. Fet de constar una cosa. No hi ha constància d’aquell acord.