■ consonant

Etimologia: del ll. consonans, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que forma consonància, que consona. Dos mots consonants.
  2. masculí Mot que consona amb un altre. Cercar un consonant de “poruc”.
  3. femení fonètica, fonologia
    1. Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques.
    2. Lletra que representa una consonant.