■ consolidar

Etimologia: del ll. consolidare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Fer més sòlida (alguna cosa). Consolidar un edifici.
    2. transitiu figuradament Consolidar una aliança.
    3. pronominal Consolidar-se en el poder.
    4. consolidar el deute públic especialment Convertir el deute públic de reemborsable en perpetu.
  2. transitiu Reunir les parts d’una cosa trencada. Consolidar una fractura.
  3. transitiu obsolet Cloure (una ferida).