■ considerar

Etimologia: del ll. considerare, íd., relacionat ja pels antics amb sidus, -ĕris ‘astre’, al·ludint al valor augural dels astres a través de llur examen i contemplació (cf. contemplar) 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Fixar la pensa (en alguna cosa) examinant-la curosament en tots els aspectes. He considerat molt les seves paraules.
  2. Jutjar. El considero un bon amic. És considerat per tothom com un gran músic.
  3. Tenir en compte (alguna cosa) per obrar. En tota cosa cal considerar el fi.
  4. Respectar els drets, les conveniències o la manera d’ésser dels altres. Felip V no considerà el dret civil català.
  5. Fer cas (d’una persona) pel seu mèrit, les seves bones qualitats, les seves virtuts. Tothom el considera molt.