■ consideració

Partició sil·làbica: con_si_de_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. consideratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de considerar;
    2. l’efecte.
    1. Importància que hom dona a una persona o a una cosa. Correspondre a les proves de consideració.
    2. de consideració Considerable. És una dificultat de consideració.
    1. Atenció que hom dedica a una persona o a una cosa per raó de la seva importància.
    2. en (o per) consideració a Tenint en compte. En consideració als seus serveis.
    3. prendre en consideració Prestar atenció, fer cabal. Prendre en consideració una proposta.
    4. tenir consideracions Tractar amb atenció.