■ conservar

Etimologia: del ll. conservare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda. Conservar un pergamí antic.
    2. alimentació, indústries alimentàries Sotmetre un producte alimentari a l’operació de conservació.
    1. transitiu No deixar perdre; mantenir. En enderrocar el castell, no en conservaren sinó la capella.
    2. transitiu per extensió No perdre. Conservar l’amistat d’algú.
    3. pronominal No perdre’s, escapar a la causa d’alteració, de destrucció. Certes viandes es conserven molt bé amb sal i vinagre.
    1. transitiu Mantenir en un determinat estat o una determinada manera d’ésser. Mirem de conservar la salut.
    2. pronominal Conserveu-vos bons i sans.