■ conservació

Partició sil·làbica: con_ser_va_ci_ó
Etimologia: del ll. conservatio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Acció de conservar. Estar encarregat de la conservació de monuments.
  2. alimentació, indústries alimentàries Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
  3. religió i filosofia Acció divina per la qual el món és mantingut en l’ésser.