■ conseqüent

Partició sil·làbica: con_se_qüent
Compareu: consegüent
Etimologia: del ll. consequens, -ntis, participi pres. de consequi ‘venir després, seguir’ 1a font: s. XIV, Llull
adjectiu Que té conseqüència o consistència lògica. Un raonament conseqüent. Una conducta conseqüent. Ésser conseqüent amb les seves idees, amb si mateix.