■ conrear

Partició sil·làbica: con_re_ar
Etimologia: d’un ll. vg. *corredare, calc del gòt. garedan ‘cuidar-se de’, format amb l’arrel de arrear, *reths i el prefix ga-, corresponent a con- 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. agricultura Sotmetre (la terra, les plantes) a conreu. Conrear la terra, un camp, un hort. Les plantes més ben conreades han donat més fruits.
  2. figuradament
    1. Millorar pel treball, la cura, l’educació. Conrear les bones disposicions d’un infant. Conrear la memòria.
    2. Consagrar temps i una cura especial (a una cosa); fomentar. Conrear les ciències, la literatura. Conrear les passions, l’odi.