■ conjunció

Partició sil·làbica: con_jun_ci_ó
Etimologia: del ll. conjunctio, -ōnis, íd. 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. Acció d’ajuntar-se o de conjunyir-se;
    2. l’efecte.
  2. especialment
    1. Unió carnal.
    2. Conjugi.
    1. Allò que serveix per a conjunyir o ajuntar.
    2. [abreviatura conj.] gramàtica Categoria gramatical amb funció relacionant.
    3. lògica Connectiva binària que en la lògica simbòlica és representada per un punt.
  4. astronomia Posició relativa de dos astres que tenen la mateixa ascensió recta.
  5. dret civil Adjunció.