conjuminar

Accessory
Etimologia: del ll. congeminare ‘redoblar’, mot només català
Body
    verb
  1. transitiu Ajustar, posar d’acord (diverses coses, diversos afers, diverses circumstàncies) de manera que vinguin bé per al fi que hom desitja; compondre, combinar. Ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia de passats de moda. Conjumina la feina perquè puguis ésser ací a les vuit.
  2. pronominal Tot s’ha conjuminat en favor meu, contra meu.