■ conjugar

Etimologia: del ll. conjugare, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Posar d’acord, compaginar. És impossible conjugar els interessos de tothom.
    2. pronominal En ell es conjugaven perfectament ciència i experiència.
  2. gramàtica
    1. transitiu Ajuntar successivament al radical d’un verb els afixos que serveixen per a expressar els canvis de veu, de mode, de temps, de nombre i de persona.
    2. transitiu Enumerar, en un cert ordre, totes les formes d’una conjugació. Conjugar el verb “témer”.
    3. pronominal “Ballar” es conjuga com “cantar”.