■ confrontació

Partició sil·làbica: con_fron_ta_ci_ó
Etimologia: de confrontar 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de confrontar o acarar;
    2. l’efecte. Confrontació de lletres, de testimonis.
    3. medicina Investigació de la compatibilitat entre elements orgànics, procedents d’individus diferents, mitjançant tècniques basades en el fet de posar-los en contacte.
  2. Afrontació.
    1. Acció d’oposar-se dos adversaris per mesurar llurs forces; enfrontament.
    2. en confrontació amb locució prepositiva En oposició amb.