■ confluir

Partició sil·làbica: con_flu_ir
Compareu: afluir
Etimologia: del ll. confluĕre, íd.
    verb intransitiu
  1. Ajuntar-se dos corrents d’aigua o més, dues vies de comunicació o més, en un punt determinat. El Segre conflueix amb l’Ebre a Mequinensa. Tots quatre camins conflueixen a la plaça.
  2. per extensió Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones o coses de diverses procedències. Hi confluïren els pagesos de tota la comarca.
  3. figuradament En casar-nos les nostres vides confluïren.