■ confirmar

Etimologia: del ll. confirmare, íd. 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Refermar, fer encara més ferm, més segur, corroborar. Les teves paraules em confirmen en la meva opinió.
  2. pronominal Refermar-se. Ho he dit i m’hi confirmo.
  3. transitiu Mantenir (una decisió, algú en un càrrec, etc.). Confirmar un tribunal una sentència. L’han confirmat en el càrrec de governador.
  4. transitiu Fer vàlid per un assentiment formal, per una sanció necessària, ratificar. Confirmar la comanda feta pel representant. Confirmar el nomenament d’un funcionari.
    1. transitiu Donar nova o definitiva seguretat de la certesa d’una cosa, corroborar. Els fets confirmen la seva hipòtesi. Confirmar un rumor, una notícia.
    2. pronominal El rumor, que encara era viu, es confirmà.
  6. transitiu Verificar, comprovar. Ha confirmat que tenies raó.
  7. transitiu
    1. cristianisme Administrar (a algú) el sagrament de la confirmació.
    2. irònicament i per analogia Bufetejar.