■ conferir

Etimologia: del ll. confērre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Concedir, atribuir (alguna cosa) a algú en virtut de la pròpia autoritat. Conferir un càrrec, un premi, un dret.
    2. Comunicar a algú o alguna cosa (una qualitat). Els sagraments confereixen la gràcia. Aquests detalls confereixen dignitat al conjunt.
  2. transitiu Comparar (texts). Conferir dos manuscrits del mateix poema.
  3. intransitiu Conferenciar.