■ conegut | coneguda

Etimologia: de conèixer
  1. adjectiu De què hom té coneixença. El món conegut.
  2. adjectiu Que molta gent coneix, notori. Una novel·la coneguda. Un escriptor conegut.
  3. masculí i femení Persona que hom tracta amb poca o molta freqüència sense tenir-hi intimitat. Té molts de coneguts.
  4. masculí i femení Amistançat, persona amb la qual hom té relacions sexuals fora del matrimoni.
  5. femení
    1. Efecte de conèixer.
    2. a coneguda de locució prepositiva A l’arbitri de, segons l’apreciació de. A coneguda dels jurats.
    3. tenir coneguda Tenir coneixença amb algú.
    4. tenir molta (o poca) coneguda Tenir molta coneixença, conèixer molta gent.
  6. femení Reconeixença. Li té molta coneguda pels favors que li ha fet.