■ conducte

Homòfon: conducta
Etimologia: del ll. conductus ‘conduït’, part. passat masc. substantivat de conducĕre ‘conduir’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. hidràulica Tub, canonada, canal, etc., per on circula un fluid.
  2. anatomia Estructura anatòmica tubular amb un pas relativament estret que serveix per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans. Conducte auditiu extern. Conducte biliar. Conducte lacrimal.
  3. per conducte figuradament Per mitjà, per informació, d’altres persones. Ho sé per bon conducte.