■ condescendència

Partició sil·làbica: con_des_cen_dèn_ci_a
Etimologia: de condescendent 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Disposició de caràcter que inclina a condescendir. Abusen de la teva condescendència.
  2. Acció de condescendir. Fa massa condescendència.