■ conclusiu | conclusiva

Partició sil·làbica: con_clu_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. conclusus, -a, -um, participi de concludĕre ‘concloure’
    adjectiu
  1. Que comporta una conclusió, especialment en un debat, en un raonament, etc.
  2. gramàtica Dit de la partícula o de la proposició consecutives.