■ concessió

Partició sil·làbica: con_ces_si_ó
Etimologia: del ll. concessio, -ōnis, íd. 1a font: 1315
    femení
    1. Acció de concedir;
    2. l’efecte. Obtenir per concessió. La concessió d’un títol. Concessió de mines. Els polítics solen fer moltes concessions a l’opinió pública.
  2. retòrica Figura retòrica que consisteix a donar per vàlida una probable objecció de l’adversari i refutar, malgrat això, la seva opinió.