■ concert

Etimologia: deriv. postverbal de concertar; en el sentit musical (s. XVI-XVII), de l’it. concerto, íd. 1a font: s. XV
    masculí
    1. Acord entre diverses persones amb vista a un fi comú. Els nobles havien fet concerts secrets amb l’enemic.
    2. per extensió En el concert europeu de les nacions.
    3. de concert D’acord. Obrar, diverses persones, de concert. Ho ha decidit de concert amb els seus col·legues.
    1. Acord de coses disposades ordenadament per a un fi; harmonia.
    2. especialment Acord de diferents veus, de diferents instruments musicals.
    3. per analogia Conjunt de veus, de crits o de sorolls diversos i simultanis. Un concert d’injúries. Un concert de canonades. El concert dels ocells.
    4. no haver-hi ordre ni concert Haver-hi un gran desordre. A la rereguarda no hi havia ordre ni concert.
    5. sense ordre ni concert locució adverbial Desordenadament, en gran desordre. Treballa sense ordre ni concert.
  3. música
    1. Composició musical que oposa un instrument solista o més a l’orquestra.
    2. especialment Audició pública o privada d’obres musicals.