concedir

Accessory
Etimologia: del ll. concedĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
Body
    verb transitiu
  1. Cedir a algú a títol de gràcia, de favor (alguna cosa). Concedir una recompensa.
  2. Lliurar (alguna cosa) a precs o a sol·licitud d’altri. Demanem que ens concedeixin l’autonomia.
  3. Consentir, permetre, sacrificant, si cal, els propis interessos. Els seus pares li ho concedeixen tot.
  4. figuradament En una discussió, admetre algun punt com a ver a un adversari. Concedeixo que en aquest punt anava errat.