■ conèixer

Partició sil·làbica: co_nèi_xer
Etimologia: del ll. vg. conōscĕre (cl. cognōscĕre), íd., que donà conòixer, participi conogut, dissimilat després en conegut 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Formar-se o tenir una idea més o menys completa d’algú o d’alguna cosa. Els homes poden conèixer intel·lectivament la realitat que els envolta. Coneix tots els carrers de Barcelona.
    2. pronominal Conèixer-se a si mateix.
    3. usat absolutament Els infants encara no són prou capaços de conèixer.
  2. transitiu
    1. Haver vist, haver llegit, haver sentit, etc. (alguna cosa), haver estat en un lloc. Conèixer una simfonia. Conèixer una ciutat.
    2. per extensió Conec aquest autor, n’he llegit moltes obres.
    3. conèixer món Haver viatjat molt.
  3. transitiu
    1. Saber, dominar (una matèria determinada, la pràctica d’alguna cosa). Coneix molt bé el seu ofici. Coneix l’àrab.
    2. usat absolutament Estudiar per afany de conèixer.
  4. transitiu Tenir consciència de. Conec les meves limitacions.
  5. transitiu Estar informat de. Conèixer un fet. Conèixer el nom d’una persona.
  6. transitiu Descobrir, veure una cosa que es manifesta poc o molt. Ja conec que n’has feta alguna.
  7. transitiu Presumir, conjecturar. Conec que hi haurà tempesta.
  8. intransitiu Semblar a algú, considerar convenient. Pega’m, si coneixes. Votaré pels blancs o pels negres, com coneixeré.
  9. transitiu
    1. Tenir algú experiència d’alguna cosa. Ha conegut la fam. A les Canàries no coneixen el fred.
    2. conèixer el món Tenir experiència de la vida.
  10. transitiu antigament Tenir un home relació sexual amb una dona.
  11. transitiu [emprat negativament]
    1. Tenir (un tret personal, una qualitat, etc.), sentir. No coneix l’enveja. No coneixia la pietat.
    2. per extensió La seva generositat no coneix límits.
  12. transitiu [emprat negativament] Tenir en compte, fer cas de. Els cavalls ja no coneixien el fre. No coneix més que el seu deure.
  13. transitiu Discernir, reconèixer, identificar. No em coneixes? Conèixer el gra entre la palla.
  14. transitiu Trobar (una persona o una cosa) tal com la tenim conceptuada, reconèixer. Avui no et conec.
  15. transitiu Acceptar, admetre (algú) com a posseïdor o digne de cert títol, de cert dret, reconèixer-lo. No el volien conèixer per cap. No el vol conèixer més per fill.
  16. transitiu Designar (algú) habitualment per un altre nom que el legal.
  17. transitiu Fer o tenir coneixença (amb algú). Els coneguérem a Tarragona. Només el conec de vista.
  18. intransitiu dret Examinar una causa per tal de jutjar-la. Els tribunals militars no tenen competència per a conèixer de les causes civils.
  19. conèixer-s’hi Notar, experimentar, algú els efectes d’alguna cosa.
  20. donar-se a conèixer
    1. Dir algú el seu nom. Els nouvinguts es donaren a conèixer.
    2. per extensió Mostrar-se algú, involuntàriament, com és. Amb aquell fet s’ha donat a conèixer.
  21. fer-se conèixer Cridar algú l’atenció sobre si mateix, mostrar de què és capaç. Es feu conèixer amb aquells articles tan forts.