■ comunicatiu
| | comunicativa

Partició sil·làbica: co_mu_ni_ca_tiu
Etimologia: del ll. communicativus, -a, -um, íd. 1a font: c. 1500
    adjectiu
  1. Que es comunica fàcilment a d’altres. Un entusiasme comunicatiu.
  2. Inclinat a comunicar-se amb altres. Una persona comunicativa.