■ comunió

Partició sil·làbica: co_mu_ni_ó
Etimologia: del ll. communio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
  1. Participació d’allò que és comú.
  2. cristianisme Comunitat que tendeix a la màxima participació d’aquells qui en són membres.
  3. cristianisme i litúrgia
    1. Recepció del sagrament de l’eucaristia.
    2. Darrera part de la missa, en la qual té lloc la participació en el sagrament de l’eucaristia.
    3. comunió pasqual dret canònic Precepte pasqual.
  4. comunió dels sants cristianisme Expressió formulada en el símbol dels apòstols que vol subratllar el sentit universal de la participació en la vida de Déu.
  5. primera comunió cristianisme Recepció de l’eucaristia per primera vegada a la vida, que hom sol revestir d’una certa solemnitat.