■ comportament

Etimologia: de comportar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Manera de comportar-se. El seu comportament ha estat digne.
  2. fonètica, fonologia Manera constant o variable de presentar-se les diverses qualitats que componen un so (to, timbre, quantitat i intensitat).
  3. psicologia Conjunt de reaccions d’un individu en un medi i en una unitat de temps determinats, dotat sempre de sentit.