■ compliment

Etimologia: de complir 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de complir o de complir-se;
    2. l’efecte. Ho feu en compliment d’una promesa.
    1. Expressió cerimoniosa de salutació, de respecte, de civilitat, d’excusa, etc. Adreçar un compliment a algú. Dir, oferir, una cosa per compliment.
    2. fer compliments Estar-se d’alguna cosa per timidesa, per respecte, per civilitat. Beu, no facis compliments.